Wanda Aleksandra Landowska fou una clavecinista i pianista polonesa que les seves interpretacions, ensenyaments i escrits van tenir un paper molt important en la reactivació de la popularitat del clavecí a principis del S. XX.

Va ser la 1ª persona en gravar les variacions Goldberg de J.S. Bach amb el clavecí al 1933.

Neix a Varsòvia, de pares jueus. Comença a tocar el piano als 4 anys i estudià al Conservatori de Varsòvia. Va ser considerada una nena prodigi.

La seva carrera com a intèrpret comença a París, estava principalment interessada en la música de Bach, per tant es dedica més que res al clavicèmbal, en contra dels desitjos dels seus amics que pensaven que tenia un futur prometedor com a pianista.

Es casà amb un investigador de folklore i en els arxius de París descobreix l’abundància de la música per a clave i decideix presentar música que ja estava quasi oblidada en el repertori com les obres de Rameau, Couperin i Scarlatti. Al presentar aquestes investigacions amb un concert a París obté un gran èxit que li obre les portes a tota Europa i Amèrica.

Va fomentar la construcció de claves a la casa Pleyel, ja que estava insatisfeta amb les restauracions que es feien dels ja existents.

A Berlín li van donar la càtedra de clave i s’hi està allà fins el 1919. Al començar la 1ª Guerra Mundial ella i el seu marit son detinguts com a presoners de guerra. En acabar la guerra el seu marit mor en un accident automobilístic. Llavors es torna a establir a París.

Feia concerts a casa seva, va publicar llibres de música antiga, de fet, el seu llibre «Bach et ses interpretes, sur l’interpretation des oeuvres de clavecin de J.S.Bach» s’ha convertit en un clàssic per al que desitja profunditzar en el coneixement de la música de Bach i en especial «El Clave bien temperado».

Va recórrer tots els museus d’Europa buscant instruments de teclat originals, adquirint-los i fent que la casa Pleyel en fes de nous. El seu instrument preferit era el Pleyel Grand Modèle de Concert (1927).

Manuel de Falla era un gran admirador seu, i li va dedicar un concert per a clave («Concert champêtre»).

Va ensenyar a moltes escoles inclòs en va fundar una l`»École de Musique ancienne», on va reunir una extraordinària col·lecció d’instruments antics i es va inaugurar amb la presència d’Alfred Cortot (gran pianista i pedagog de principis del S.XX) i molts altres de tot el mon.

Veient venir la 2ª guerra mundial fuig a Estats Units amb un estudiant seu (i també la seva parella de fet), i els nazis van saquejar la seva casa de París robant tot el que tenia (instruments, manuscrits, etc...) tot i això, no es va rendir i ella va seguir amb els concerts, l’ensenyament i la composició.

També s’encarregà de la revisió d’obres de Schubert, Mozart i molts autors del segles XVII i XVIII. Lamentablement moltes de les seves obres s’han perdut.

El seu desig era tornar a França, però la seva precària salut no li va permetre, i va morir a Lakeville (Minnesota).

«Entre un batec de cor humà i el següent es troba

tot un mon.»

(Wanda Landowska)