També coneguda com a Maria Theresia von Paradis era la filla del secretari imperial de comerç de la cort de l’emperadriu Maria Teresa d’Àustria. Von Paradis es va quedar cega en algun moment entre els 2 i 5 anys, no es sabia el per què tot i que va provar molts tractaments que no van ser efectius. Tot i que li va causar moltes dificultats, va mostrar tenir un gran talent per la música, tant, que l’emperadriu li va assignar una beca per als seus estudis musicals. Va tenir diversos professors (alguns de renom, com Salieri, que li va ensenyar composició). Es va convertir en una de les millors pianistes del seu temps, també era organista, cantant i compositora. Amb 16 anys ja era concertista de piano i cant en concerts privats als salons de Viena, es deia que era capaç de tocar de memòria 60 sonates i concerts per a piano.

Va ser admirada per grans compositors que li van dedicar obres, com Salieri , Mozart o Haydn.

A l’edat d’onze anys va debutar en públic, cantant l’»stabat matter» de Pergolesi acompanyant-se ella mateixa amb l’orgue. Va fer gires per tota Europa, va visitar a la família de Mozart a Salburg, va tocar a Frankfurt, Suïssa i França (on va donar més de 40 concerts). Va assistir a la creació de la primera escola per a invidents a París. Segueix la gira per Londres, Brussel·les, Amsterdam , Hamburg , Berlin i Praga, on va estrenar la seva òpera «Rinaldo e Alcina». Durant aquestes gires va compondre la majoria de les seves obres, treballs per a piano i per a veu i piano, la majoria d’elles s’han perdut.

Al acabar la gira escriu 2 concerts per a piano i orquestra, música de cambra i moltes altres. Componia amb l’ajuda d’un taulell amb clavilles que va inventar per a ella un amic seu (el taulell tenia diferents formes per a cada figura i alçada musical i posteriorment un copista transcrivia les composicions a una partitura convencional).

Va fundar la seva pròpia escola de música especialment per a noies cegues. Organitzava concerts dominicals que es van fer molt famosos a Viena.

Tot i que la seva música era interpretada públicament a Viena, molt poca va ser editada durant la seva vida. De tota la seva extensa obra se’n conserven només unes 30 obres.

La ciutat de Viena li ha dedicat un carrer, que sembla poc, però en una ciutat plena de monuments a Mozart, Beethoven i altres, ella és la única dona professional de la música que té aquest honor.