Mª Teresa Gertrudis de Jesús va néixer a Caracas (Veneçuela), a la 3ª generació d’una família de músics. Va rebre les primeres lliçons de piano del seu pare amb un mètode elaborat per ell. Amb 5 anys ja improvisava i als 6 va dedicar la seva primera obra publicada al seu mestre estatunidenc Louis Moreau Gottschalk.

Com a nena prodigi va donar molts concerts privats per a amics i coneguts de la família. Al 1862, durant la Guerra Federal, la família va haver de deixar Veneçuela degut a la difícil situació política i econòmica que travessava el país. S’estableixen a Nova York on des seguida va començar a donar concerts i l’èxit i la bona crítica van arribar ràpid. En aquest moment li diu a la seva mare : «Mare, seré una artista tota la meva vida» (tenia només 10 anys!).

Va donar un concert privat a la Casa Blanca, convidada pel president Abraham Lincoln, es va donar compte de que el piano estava desafinat i va dir que no el tocaria més. Però el president no es va molestar i donant-li uns copets a l’esquena li va demanar que li toqués una de les seves cançons preferides. No només la va tocar sinó que també hi va fer vàries interpretacions amb variacions. Aviat li va arribar la fama que li obrí la seva carrera a Europa.

Amb 13 anys doncs, es traslladen a París, allà coneix Rossini, Gounod, Ravel, Debussy i Vivier. Toca amb Liszt, que queda meravellat amb ella. També coneix Brahms, Rubinstein i molts altres músics rellevants.

La mort de la seva mare no li impedeix continuar la seva carrera per Espanya, Austràlia, Nova Zelanda i Àfrica del Sud.

Als 19 anys es casa amb Emile Sauret (violinista), tenen una filla però ella continua la seva gira, que va resultar ser un fracàs. Va tenir un segon fill que va morir, tots aquests problemes la porten al divorci. Al morir també el seu pare, cau en una crisi econòmica que no li permet cobrir despeses, fet que la va portar a donar la seva filla en adopció a una amiga de la família per no poder mantenir-la.

Torna així, als Estats Units, a Boston i es casa amb un baríton de la companyia amb la qual estava de gira. Junts funden una empresa de concerts. Arriben a tenir 3 fills.

Més endavant torna a Veneçuela on és molt ben rebuda i continua fent una gira per diferents ciutats del país. Li va ser difícil perquè la situació era delicada i la gent sentia rebuig per una dona que, per molt talent que tingués, era divorciada i tenia una nova relació sentimental, en definitiva un escàndol en aquella època. Per tot això, la van boicotejar i plena de deutes la van obligar a quedar-se a Veneçuela, fins que el president la va ajudar a marxar a Nova York i més endavant a Berlín, on s’hi va quedar gràcies al gran èxit que va tenir.

Es va tornar a casar amb un pianista famós, Eloy Gutiérrez, del que també s’acaba separant, i per 4ª vegada es casa amb un germà del seu segon marit. En total va tenir 5 fills dels quals només la filla va seguir la seva carrera com a pianista.

La 1ª Guerra Mundial li torna a portar impediments per a fer una gira, llavors va emmalaltir i es va d’haver de retirar per a fer repòs absolut però no se’n va sortir.