Compositora russa de gran capacitat innovadora i de transcendència religiosa. Va néixer a la República Tàrtara i de ben petita somiava en ser compositora.

Comença estudiant piano i composició i acaba els seus estudis a Moscou. Des de la seva graduació ha estat sempre molt activa component.

La seva música va ser etiquetada d’ «irresponsable» per explorar afinacions alternatives, però alhora, compositors destacats com Dimitri Shostakovich (que la coneixia com a alumne del Conservatori) la van animar a continuar amb el seu camí dient-li que no tingués por de ser ella mateixa, inclús la va ajudar a graduar-se perquè no li volien donar el diploma ja que els professors pensaven que componia de manera errònia.

Era una gran admiradora de la música de Bach i també de la de Bartok. L’escola de Viena la influenciarà més endavant. D’Scriabin li interessa el trobar un espai còsmic dins del so, per anar més enllà.

Al 1956 s’executa la seva primera obra en públic: el cicle simfònic «Fatselija», el caràcter esotèric que tenia va semblar una provocació en contra dels cànons oficials del cant patriòtic. Ella volia reflectir un art total, barrejant poesia, filosofia, literatura i creences religioses. Després de les primeres obres es decanta més cap al serialisme (basat en el dodecafonisme). Estudiava la concordança i discordança de determinats grups sonors.

El seu temperament religiós es reflectirà cada cop més en les seves obres ( cal dir que en la dècada dels 70 hi havia una forta repressió de l’expressió pública religiosa).

Va fundar un grup d’improvisació anomenat «Astreia», que feien servir instruments folklòrics russos, caucàsics i de l’Àsia Central, aquests sons li causaven un profunda influència en el seu treball creatiu.

Es va preocupar també per l’experimentació amb mètodes no tradicionals de producció de sons, fent combinacions inusuals d’instruments, com per exemple el «Concert per a fagot i cordes greus».

Té una gran producció orquestral, quartets de corda, obres vocals i també va compondre partitures per a documentals, pel·lícules i poemes d’antics escriptors egipcis.

Va guanyar un gran nombre de premis al llarg de tota la seva vida.

Als inicis dels anys 80 va començar a fer servir la «sèrie Fibonacci» (seqüència matemàtica on cada nombre és la suma dels dos anteriors, començant pel zero i l’u) coma mode d’estructurar la forma d’una obra. Un exemple és la seva obra «Perception». És un estil molt original, li agradava crear una gran tensió psicològica. Deia que els seus mestres la van ensenyar a ser ella mateixa i la música li servia com a via d’escapament de l’atmosfera politicosocial de la Rússia soviètica.