És una de les figures més importants dels modernisme nord-americà. Tenia una gran creativitat i formava part d’un grup de compositors conegut com els «ultramoderns», i també va dedicar gran part del seu temps a la música popular i folklòrica dels Estats Units.

Nascuda a Ohio, des de ben petita volia ser poetessa i va començar els estudis musicals als 6 anys. Després d’acabar l’ensenyament secundari va començar la seva carrera com a concertista de piano i paral·lelament donava classes de piano per a poder pagar-se les classes d’harmonia. De fet, ella componia les peces per als seus alumnes.

Es mudà a Chicago on es va matricular al Conservatori i és allà on assisteix per primer cop a concerts, entre ells escolta a Rachmaninoff i Rubinstein.

Degut a un problema muscular decideix canviar la interpretació per la composició. El seu professor la va presentar a una influent comunitat d’artistes i pensadors.

Va escriure preludis per a piano, suites, sonates, etc... de les quals encara se’n conserven els manuscrits. Les seves obres tenen influències de Debussy i Scriabin, amb intervals dissonants i harmonies no direccionals. Va conèixer també escriptors i poetes als qui va posar música als seus escrits.

Al 1930 es convertí en la primera dona compositora en rebre la beca Guggenheim per anar a estudiar a Europa, viatjant a Berlín i a París. Durant aquesta època va conèixer a Ravel i altres compositors que la van rebre amb molta amabilitat tot i que alguns li van dir que al ser dona li seria difícil publicar les seves obres. En aquesta època va compondre un dels seus treballs més importants: «String Quartet», amb contrapunt dissonant i ritmes complexes, també fa cançons per a veu, oboè, percussió i cordes.

En tornar a Nova York es va casar i aviat abandona la música d’avantguarda i s’orienta cap a temes més socials i polítics per arribar a un públic més ampli. Van tenir 4 fills (més un fillastre) i havia de treballar molt per tirar endavant la seva família.

Més endavant es dedicà a la investigació etnomusicòloga, la música popular, i junt amb el seu marit va transcriure centenars de melodies populars junt a altres treballs simfònics. Aquests arranjaments seran molt respectats en la música americana.

També donà classes a casa i va fer molts projectes a escoles amb un grup de dones interessades en un altre tipus d’educació per als seus fills, i Ruth es convertí en una de les líders. Aquests projectes la mantenen força temps allunyada de la composició, i amb la seva mort prematura va deixar moltes obres inacabades.

Era una feminista activa, ella mateixa deia « No hem optar per ser més grans que altres, sinó descobrir la grandesa en nosaltres mateixos».