Pauline Michelle Ferdinande Viardot García va ser una cantant d’òpera famosa (mezzosoprano), a més a més de compositora, pianista, actriu, artista gràfica i professora de cant. Nascuda a París en una família de músics (el seu pare era tenor, compositor i pedagog i la seva mare actriu i cantant). El seu marit, Louis Viardot, era escriptor i productor de teatre, amb ell va tenir 4 fills que també van ser músics.

Tant ella com els seus germans van iniciar els estudis musicals amb els seus pares, i més tard va estudiar piano amb Franz Liszt al conservatori de París. Debutà com a concertista als 16 anys. Amb el seu matrimoni va començar el seu èxit en el teatre, de fet, tenia una extensió enorme com a mezzosoprano-contralt (3 octaves i mitja), i va interpretar òperes de compositors famosos com Verdi, Rossini, Glinka, Meyerbeer i moltes cançons de Massenet, Gounod, Saint-Saënts i Fauré.

Viardot va ser la primera dona estrangera que cantà el repertori italià a Rússia i va ajudar a portar la música russa a occident.

Va ser professora del conservatori de Baden Baden i de París, però des de la seva estança a París (1910) fins la seva mort es va dedicar a la composició.

Es va relacionar amb la societat literària, artística i musical europea, casa seva era el punt de trobada de les figures més importants del seu temps. Era molt amiga de Clara Schumann (aquesta deia que Pauline era la dona més dotada que havia conegut mai). Héctor Berlioz va ser el seu gran admirador, deia que era l’artista més gran de tots els temps. Va conèixer a Chopin i a George Sand amb qui es passava dies sencers tocant el piano.

Després de retirar-se dels escenaris va publicar «L’école classique de chant», un mètode d’estudi que encara avui es fa servir a França.

Les seves composicions inclouen diverses òperes, obres teatrals, una gran quantitat d’obres líriques per a veu i piano, violí i piano i música de cambra. La seva activitat com a professora de cant li va donar més satisfaccions que la de compositora.

Es va quedar vídua el 1883 i es va dedicar de ple a l’educació dels seus fills. I va morir a París el 1910.