Marie Jaëll, de soltera Marie Trautman, va ser una pianista, compositora i pedagoga francesa. Va compondre entre d’altres: peces per a piano, concerts i quartets. Va ser la primera pianista en interpretar totes les sonates per a piano de Beethoven a París.

Va ser una nena prodigi que va començar el piano als 6 anys, la seva mare era la seva protectora i representant. Als dos anys de començar les classes de piano ja donava concerts i als 10 anys ja feia gires per Europa. També als quatre mesos d’entrar al conservatori guanya el primer premi de piano.

Als 20 anys es casa amb el concertista austríac Alfred Jaëll, pianista virtuós que ja era famós a Europa i havia estat deixeble de Chopin. Els dos donaven concerts junts, i a través d’ell va tenir l’oportunitat de conèixer distingits compositors com Liszt, el qual diu d’ella: «té el cervell d’un filòsof i els dits d’un artista», també coneix Brahms i Rubinstein. Ella també era reconeguda com a pianista virtuosa, però el que li fascina de veritat és la composició.

Alfred mor als 35 anys i això suposa un punt d’inflexió a la seva vida, convidada a Weimar per Liszt, va anar a estudiar amb ell. Com també va estudiar amb César Frank i Saint-Saëns, i aquest últim la va admetre a la «Societat de compositors de música» de París, essent de les primeres dones admeses en aquest cercle.

Als 45 anys renuncia a la vida pública per dedicar-se a la investigació de les «lleis artístiques», estudiant anatomia, física, química, matemàtiques i psicologia. Ella deia: «cos, moviment i pensament son una força. L’energia del moviment està relacionada amb la intensitat de la representació mental d’aquest mateix moviment». Es tracta de promoure en el pianista o en qui practica un altre instrument, un treball tot d’intensitat interior, que associa diferents «estats» de motricitat, sensorietat i consciència fins «representacions mentals» que els uneix entre si i que son garantia de la unitat interior de l’artista.

El seu mètode: «mètode Jaël» el va crear a través del procés prova/error amb ella mateixa i els seus alumnes, el seu objectiu era que es creés una connexió profunda amb el piano. Son 11 llibres sobre tècnica que encara es segueixen aplicant avui dia. A part de fer molts més tractats i llibres, com ara el «Mètode Touch».

Ser plenament conscient de la ma, percebre el seu moviment o immobilitat, sentir els dits que formen part d’ella com a tants elements independents, desenvolupar la sensibilitat tàctil repercuteix en el desenvolupament de la intel·ligència i en la forma en que el cervell rep i emmagatzema aquesta informació. Aquest mètode ara està validat i enfortit per investigacions recents, en particular en neurociència.