Autora d’una gran extensa producció musical en diferents gèneres, des de misses i altres músiques litúrgiques en estil polifònic fins a cantates, oratoris, concerts per a piano i orquestra, sonates, simfonies, àries i altres treballs vocals excepte òpera. Va escriure més de 200 obres però només se’n conserven 70.

Filla del mestre de cerimònies del nunci papal a Viena, d’una família d'origen espanyol a Nàpols, va tenir la sort de créixer en un pis de Viena en el que van passar grans personatges de cultura, que no només van contribuir a la seva formació sinó que li van proporcionar les bases materials per portar una vida sense necessitat de treballar amb un sou.

Joseph Haydn la va conèixer de petita i quedant embadalit davant del seu talent es va fer càrrec de la seva educació.

Marianne ja actuava durant la seva infantesa davant la Cort Imperial. La seva manera de tocar el clave deien que era comparable a la de Bach. Amb 16 anys ja havia compost 4 misses simfòniques, 6 motets i 3 lletanies per a cor i orquestra. De fet, la seva obra «Christe» de la seva missa nº 1 en Re M va ser usada com a model pel jove Mozart per a la seva Missa K 139. També va compondre cantates seculars, 2 oratoris, 3 sonates, un concert i una simfonia.

El 1773 ja tenia tanta fama a Itàlia que va ser admesa a L’ Acadèmia Filharmònica de Bolonya per la seva genialitat i absoluta precisió de les seves composicions. El mateix Mozart li va escriure el Concert en Re M K175.

Donat que no estava ben vist que les dones cobressin per fer música i que tampoc li feia falta fer-ho, amb els diners de l’herència del músic Metastasio (que es va enamorar d’ella però no s’hi va poder casar perquè es portaven 40 anys de diferència) va convertir casa seva en un centre cultural musical on hi organitzava vetllades concertístiques setmanals per les que van passar els millors músics del moment.

Es va dedicar també a la docència fins a la seva mort.