Maria Yúdina era l'última de 5 germans d’una família jueva i molt religiosa de Névell (Rússia). Va rebre una bona educació, sobretot en literatura i música.

Stalin la considerava la millor pianista de la Unió soviètica.

Va començar a estudiar música amb 6 anys, de la ma d’Artur Rubinstein (fundador del Conservatori de Sant Petersburg).

Es convertí a l'església ortodoxa russa i amb 22 anys acabava els estudis superiors amb les màximes qualificacions i passà a ser professora del mateix Conservatori. Però al cap d’uns anys la van fer fora perquè era una persona profundament religiosa i aquests eren perseguits pel règim. Ella no va deixar mai de banda la seva ideologia religiosa i va aprofundir els seus coneixements amb els ortodoxos, això va ser el que va provocar que el règim es fixés en ella. Però no va passar res més greu perquè Stalin , gran amant de la música, va sentir per la ràdio com Yúdina tocava un concert de Mozart i es va quedar tant impactat que va demanar una còpia del disc, sense saber que era en directe. Llavors van córrer a gravar-lo per tal de donar-li una còpia.

Més endavant va ser admesa al Conservatori de Moscou, tot i que era vigilada en tot moment.

Era molt generosa i ajudava als altres sempre que podia, fins i tot es va fer infermera per ajudar amb els ferits al front. Ajudava també a difondre la música del moment que venia d’occident, tot i que el règim la rebutjava.

Mai va pensar en exiliar-se, sempre romangué al seu país. I va arribar molt lluny.

El 1969 va ser atropellada per un cotxe i les fractures d’alguns dits de les mans van fer que deixés per sempre de tocar. Però fins l’últim moment va viure amb llibertat i fidel als seus principis.