Nascuda a Milà, era una compositora, clavecinista i cantant destacada per la seva gran preparació tècnica i habilitat per l’escriptura orquestral, tant en les obres de caràcter líric com simfònic, per això ocupa un lloc distingit dins del grup de compositors de la primera meitat del segle XVIII.

Filla de Pietro d’ Agnesi, home de negocis que no li anaven massa bé, va voler mostrar la seva posició social, educant les seves dues filles i organitzant a casa seva reunions amb els intel·lectuals del moment on podia mostrar el talent d’aquestes.

Va escriure 4 òperes, 1 serenata, 2 concerts per a piano, música per a clave, àries per a veu, clave i altres instruments. La seva òpera «Il ristauro d’Arcadia» va tenir tant bona acollida que va ser cridada pels emperadors d’Àustria a qui els va dedicar una òpera i una col·lecció d’àries que van passar a ser les preferides de l’emperadriu, i des d’aleshores feia molts encàrrecs per a ells.

En vida no es va publicar res de la seva obra ja que l’alt cost de les edicions no ho permetia. De fet, només s’editava música de cambra i fragments per a instruments solistes, que era el que el públic demanava.

El seu tipus de música era ben composta, melòdica i imaginativa, però en aquell temps no estava ben vist que les dones fossin compositores.

Tenia un caràcter ferm i era una bona organitzadora, dirigia les seves pròpies obres i escollia els seus músics i cantants, cosa que despertava gran curiositat entre els músics.

Tot i que viatjava molt, va tenir també un saló de música en el que rebia il·lustres músics procedents d’Itàlia i la resta d’Europa (es parla de que el mateix Mozart va estar a casa seva al 1770).