Margaret Ruthven Lang va ser educada des de molt petita per a convertir-se en una de les compositores més prolífiques i consumades dels Estats Units. La seva mare era pianista aficionada i el seu pare un conegut pianista i emprenedor musical a Boston. Va començar a estudiar piano i composició amb el seu pare, els quals era molt exigent amb la tècnica i ella tenia tant de respecte per l’ensenyança del seu pare que seguia demanant-li consell després de que la seva carrera estigués ben establerta.

Gràcies a la gran influència que tenia el seu pare va conèixer a la família Wagner, de fet hi tenien molta amistat i ella amb dos anys jugava amb els fills dels Wagner. Molts cops, en les recepcions que es feien a casa seva amb tot de músics importants, ella els hi ensenyava les seves composicions a Dvorák, a Liszt, etc...

Als 19 anys es traslladen a Munic on continua estudiant, però no al conservatori perquè no estava permès que hi estudiessin dones.

Va fer grans formes instrumentals, obres per a piano, música de cambra, cançons i corals. Componia en una habitació que va llogar. De seguida els seus treballs van ser molt ben reconeguts i es van publicar.

El que va fer que tingués un lloc en la història de la música va ser que amb la seva obra «Dramatic overture» era la primera vegada que una important orquestra simfònica estatunidenca va interpretar una obra orquestral d’una compositora.

Als 50 anys es retira de cop del mon musical i es dedica a la seva vocació religiosa i a la seva família, gastant-se els diners que havia guanyat escrivint tractats d’inspiració titulats « Missatges de Déu». A partir de llavors es dedica només a escoltar, especialment l’orquestra simfònica de Boston, de les quals va ser la subscriptora amb la temporada més llarga (91 anys).En el seu honor, l’orquestra va posar una placa en el seu honor en el seient que ocupava habitualment.