Va ser la pionera de la música contemporània australiana, era compositora, pianista i professora. Pertanyia a una família de talent que va emigrar d’Escòcia a Austràlia. Els pares eren músics aficionats.

La seva primera professora la va animar a compondre i a aspirar a una vida independent com a compositora, com alternativa als rols femenins convencionals de l’època. Va guanyar beques per entrar al Conservatori, però va arribar a rebutjar títols i exàmens perquè els considerava «una camisa de forces que inhibeix el desenvolupament artístic espontani». Tot i així va ser professora.

Com a pianista solista es sentia incòmode, és per això que es va dedicar més a la composició.

Va viure a Londres, Viena i París, els centres més importants d’Europa, però va haver de treballar el doble que qualsevol home per poder-se donar a conèixer. També va ajudar a molts compositors i compositores joves, essent un model de vida per a ells.

Es va casar amb un metge psiquiatre amb qui va tenir dos fills, però molt aviat es va adonar de que no era possible combinar el matrimoni amb la seva vida de compositora, ja que el seu marit deia que una dona que es considerava compositora era una pertorbada mental...

La seva producció varia en gèneres des de l’òpera, el ballet, fins la música vocal, orquestral, de cambra i instrumental. Normalment eren obres de petites dimensions (per exemple, la seva única òpera consta només d’un acte).

Durant la 2ª Guerra Mundial organitzava concerts per a la Creu Roja australiana donant a conèixer moltes obres mestres de la música europea. Després destacà per la producció de música orquestral entre moltes altres.

El seu 1er èxit arribà al 1965 (quan tenia 68 anys) amb l’òpera «The young Kabbarli», i a partir d’aquí va començar a rebre molts encàrrecs. Va rebre fins i tot un doctorat Honoris Causa en música a la Universitat de Melbourne en reconeixement a la seva contribució a la música australiana.

També va ser membre del «Comitè Assessor de música australiana» per a les Nacions Unides, en aquella època va ser la pionera de la nova música en un moment en el que els compositors australians es mostraven bastant indiferents.

Una greu malaltia i el deteriorament de la vista van acabar amb la seva carrera, i va ser durant la seva jubilació forçada quan va rebre el reconeixement oficial, guanyant diversos premis.