Luise Caroline Marie Henriette Adolpha Le Beau neix a Rastatt (Gran ducat de Baden) i rep lliçons de piano de la ma del seu pare (era músic i compositor) a l’edat de 5 anys. Als 8 ja va compondre la seva primera peça. Va estudiar idiomes i un cop es va graduar es va dedicar de ple a la música.

Al 1868 debuta coma pianista interpretant un concert de Beethoven i un de Mendelssohn. Luise va demanar a Clara Schumann que li donés classes, però només va durar un estiu ja que hi havien moltes diferències personals entre elles i no va funcionar.

Va començar a fer gires tot i tenir una salut delicada. Amb una carta de recomanació del pianista Hans Von Büllow es traslladen a Munic per a poder seguir els seus estudis musicals, allà va ser instruïda per separat dels alumnes nois. Aquest va ser el període més productiu de Luise, i va arribar a fundar un «curs privat de música per a filles de classes educades», que tenia coma objectiu preparar a les dones per a les oportunitats laborals coma mestres de piano.

Va arribar a escriure una òpera, cançons , obres vocals i per a piano, orquestra i cambra i va ser premiada. El seu estil és tradicional i conservador, entre les millors obres podem citar la Sonata per a piano de 1879.

Va guanyar concursos de composició. Va conèixer Liszt i Brahms (ella estava decebuda amb Liszt perquè no la va ajudar a adquirir contactes).

Els crítics deien que escrivia com un home, és a dir que escrivia amb talent i força, i es van trobar amb una dona que es va atrevir a criticar una societat que condemna el paper de la dona que decidia dedicar-se a la composició.

Va donar moltíssims concerts, va ser crítica musical, va escriure nombrosos articles, va ser bibliotecària.

Els últims anys de la seva vida va viure a Itàlia, on va publicar la seva autobiografia. Va morir als 77 anys.