Nascuda a Holanda, pertanyia a una família de l’alta noblesa, des de molt jove es distingí pel seu esperit independent, la seva curiositat intel·lectual i el seu talent per les lletres. Parlava diverses llengües i també va estudiar matemàtiques i física.

Va ser escriptora, pintora i compositora, però la seva obra s’ha perdut en gran part. La seva òpera «Alsinda» va tenir un gran èxit i es va dedicar a estudiar música i composició, però la dificultat de trobar un editor la va fer desviar cap al mon de la política i renunciar al mon de la música. Tot i passar aquest moment de depressió, va aconseguir publicar 9 sonates per a piano i 6 minuets per a quartet de corda. Al 1778 va enviar un text a Mozart sense rebre resposta, i al 1790 va escriure una òpera sobre un llibret escrit per ella mateixa i va deixar constar que el seu professor de composició l’havia ajudat molt i afegia: « no entenc per què dos compositors no poden col·laborar en un treball, com els pintors flamencs i holandesos col·laboren en un quadre...»

Quan esclatà la Revolució Francesa, tot i pertànyer a la noblesa, Isabel es posiciona a favor de la Revolució, i durant aquesta etapa escriu moltes novel·les en les que es reflecteix el seu compromís social (parla de la situació de les dones, defensa l’educació d’aquestes i qüestiona el sistema patriarcal).

Als 60 anys ella mateixa confirma que «la música és l’únic que ha estudiat en serio».