Ingebort von Bronsart va ser una pianista d’èxit internacional i una exitosa compositora, especialment d’òperes.

Va néixer a San Petersburg, els seus pares eren músics aficionats, el pare tocava la flauta i la mare el violí d’oïda, i sovint interpretaven junts cançons populars. Quan la seva germana va començar a estudiar piano amb 9 anys, Ingebort es va posar molt zelosa i va demanar que l’apuntessin a ella també, i els pares van accedir de mala gana perquè consideraven que era massa jove. I en qüestió de mesos ja va superar a la germana i al cap d’un any ja va començar a compondre. De fet, Rubinstein la va conèixer amb 10 anys i li va dir que tocava molt bé però que el que realment li interessava era el seu talent per a compondre.

Va ser alumne de Martinoff i Constantin Decker. Al 1855 van començar a aparèixer les seves composicions impreses.

Però ella volia volar i marxar fora, i un cop més pregant als seus pares que la deixessin anar a Alemània, al final van accedir a deixar-la marxar acompanyada per la seva germana. I un cop a Weimar, van entrar en el cercle de Liszt que va arribar a dir d’ella que tenia una naturalesa artística molt dotada. Durant aquesta època coneix al que seria el seu marit, i junts van actuar als escenaris de tot Europa, és també aleshores quan compon la majoria de les seves òperes, música de cambra i instrumental i una gran quantitat de cançons.

Ingeborg va acceptar el seu paper tradicional d’esposa i mare, però va defensar la seva llibertat artística, se les va arreglar per a que les seves obres fossin impreses per editorials importants i que les seves òperes es representessin en els grans escenaris, però li va costar molt ja que no estava ben vist que les dones guanyessin diners i menys amb la música.

Després d’una llarga malaltia, va morir a Munic el 1913.

La seva música era rica i elegant i reflectia a la perfecció el clima musical alemany d’aquells anys. També va ser famosa per la seva bellesa i elegància.