Comtessa de Charnay, era pianista, compositora i pedagoga francesa, contemporània a Mozart, Beethoven i Haydn. Li va tocar viure la revolució francesa i va ser la 1ª professora de piano del Conservatori de París, participant en la transició del clave al piano.

Nascuda a Lió, la seva família d'origen aristocràtic es trasllada a París i el seu professor de piano va ser un exalumne de C.P.E Bach. Va estudiar també amb Dussek i Clementi (creador de l’escola londinenca de piano).

Va tenir un saló de música a París freqüentat per molts músics, entre ells, el compositor i violinista Giovanni Baptista Viotti amb el que va tenir una gran amistat. Junts, van ser acusats de simpatitzar amb la causa jacobina, i Viotti va haver de fugir de París, quedant Hélène detinguda i fins i tot va estar a punt de perdre la vida. Va ser salvada per Bernard Sarrette (fundador del 1r Institut Nacional de Música), que va demanar un clavicèmbal per a que toqués la «Marsellesa» (himne de França) davant dels jutges per a que decidissin si la imputada era realment indispensable per a l’Institut Nacional de Música.

El seu marit, el marquès de Montgeroult també va ser presoner i assassinat per raons polítiques, llavors ella també va ser condemnada a la guillotina. La negació del seu estatus de noblesa va ser el que li va permetre publicar les seves composicions i seguir endavant amb la seva carrera docent.

Al final, també es va salvar i va decidir retirar-se a una casa al camp. Al cap d’un temps, quan es va instaurar el Directori, va poder tornar i exercir de mestre al Conservatori de París, però la seva salut va fer que ho hagués de deixar, però va seguir donant classes particulars i va seguir component. En busca d’un millor clima per millorar la salut, es trasllada amb el seu 2n marit a Florència, on va morir.