Florence Beatrice Smith Price es va convertir en la 1ª compositora de color en tenir una simfonia interpretada per una important orquestra estatunidenca. Però això li va donar un reconeixement i fama instantanis, no li va portar l’èxit com a compositora.

Va néixer en una comunitat racialment integrada a Little Rock, Arkansas, on amb 4 anys ja donà el seu primer recital i a l’edat de 11 anys va ser publicada la seva 1ª composició, ajudada per sa mare que era una pianista consumada que tocava per als seus convidats.

Assistí a una escola que al principi era una escola nocturna per a gent de color i que més endavant va permetre la segregació racial, separada però igual, tot i que estaven menys finançades que les dels blancs. Això no la va detenir i va acabar sent la millor de la seva classe graduant-se als 14 anys.

La seva mare l’ajudà molt a desenvolupar habilitats de lideratge i organització, força i independència. De manera que als 16 entra a la Universitat al Conservatori de Nova Anglaterra fent dues carreres: Orgue i piano. Només en 3 anys va ser la única estudiant (entre 2000) en obtenir una doble titulació.

Quan tenia 23 anys mor el seu pare i la seva mare desapareix (degut a que tenia la obsessió d’integrar-se entre els blancs) i deixa de tenir font d’ingressos. Llavors accepta una càtedra a la Universitat d’Atlanta.

Amb 26 anys es casa.

Moltes de les seves obres parlen dels sentiments dels esclaus, la segregació estava a l’ordre del dia i se li va negar poder treballar en escoles de blancs, els problemes racials fa que es traslladi amb el seu marit i les seves dues filles a Chicago. Allà ingressa en una associació que es dedica a proporcionar llocs d’actuació per a músics negres. A partir d’aquest moment és quan la seva carrera comença a florir i li comencen a publicar obres. En va compondre més de 300 (simfonies, obres per a orgue, concerts per a piano, per a violí, arranjaments de cançons espirituals i obres de cambra).

Va guanyar alguns concursos que li van obrir les portes a les grans orquestres. També va fer música per al cinema mut.

Es va mantenir activa com a professora i compositora fins a la seva mort, a Chicago, la seva ciutat adoptiva que li va posar el seu nom a una escola.

Les seves obres tenien un estil conservador, tenia poc en comú amb les noves tècniques del S. XX. Va combinar elements musicals de la tradició negra amb formes clàssiques en el sentit occidental.