Compositora londinenca que va començar a compondre als 8 anys. Estudià piano i violí. Va tenir una infància privilegiada però alhora difícil a causa de veure la tensió entre els seus pares.

De ben petita la portaven a concerts i es va quedar impressionada amb la música «moderna» de Debussy i Ravel. Als 17 anys se’n va a París a estudiar.

Es va casar amb un cantant amb qui va tenir tres fills, però va ser un matrimoni precipitat i va durar poc, més endavant es torna a casar amb un creador de programes de la BBC.

Deia que estava farta de la música lligada a les convencions del període clàssic, volia una música diferent, que mentre s’escoltava s’havia de tenir la sensació d’haver descobert alguna cosa nova.

Molts la consideren com el primer compositor britànic que va introduir la música serial (el serialisme és un mètode de composició musical que sorgeix al S.XX que tracta d’un desenvolupament teòric i pràctic del dodecafonisme, és a dir, música atonal). Durant molts anys aquesta atonalitat que utilitzava es considerava immoral.

També va compondre música per a cinema (unes 22 pel·lícules!) i ràdio durant els anys de la guerra.

Amb el seu «Quartet de cordes» op. 25 ella considera que ja ha trobat el seu propi estil, el va escriure en 12 hores, ja que l’artista Francis Bacon li va dir que ell pintava molt ràpid quan volia crear un quadre que tingués un impacte violent, i això li va despertar les ganes d’aplicar-ho a les seves obres.

La mort del seu marit i problemes importants de salut li van provocar una tristor i un caràcter fort que es reflexa en les seves obres.

Va ser molt apreciada pels joves del moment per la seva implicació en la nova música.

En definitiva va compondre prop de 2000 obres, va escriure llibres, articles, i fins i tot va fundar una editorial: Olivan Press, que va publicar tots els seus treballs.