Nascuda a París, el seu pare era organista i la seva mare venia d’una família d’intèrprets, professors i constructors de claves. També els seus germans eren músics.

Comença a estudiar música amb el seu pare i a l’edat de 6 anys ja va ser presentada com a nena prodigi a Lluís XIV a Versalles. Als 10 anys componia en totes les tonalitats i s’acompanyava amb el clavicèmbal mentre cantava coses molt difícils.

Als 19 anys es casa amb un organista però va seguir tocant i component. Va fer una òpera/ballet que (probablement sigui la primera obra d’aquest gènere) que va tenir molt d’èxit. Als 22 es publica la seva primera obra: «Premier livre de Pièces de Clavecin» (conservada a la biblioteca del Conservatori de Venècia). També és la primera compositora d’òpera a França.

Va tenir un fill que amb 8 anys ja destacava com a clavecinista, però va morir als 10 anys. Poc després, perd a la seva mare, al seu pare i al seu marit.

Decideix aïllar-se per dedicar-se a la composició, va fer 12 cantates (es converteix en el compositor amb la producció més gran d’aquest gènere), es consideren excepcionals i modernes. També fa sonates per a viola i clavecí.

Barreja la tradició francesa i les característiques de l’estil italià.

Quan va morir, era molt famosa, estava a l’alçada de Lully, Lalande, Campra, Marais i Destouches.