Nascuda a Brasil, era una pianista, compositora i directora d’orquestra. Va destacar per ser la primera dona acadèmica en la seva especialitat al Brasil i fundadora de l’orquestra femenina de Sao Paulo. També destacà per ser una divulgadora i pedagoga de la música brasilera.

Inicià els seus estudis amb el seu pare (que era músic aficionat), més endavant entrà al Conservatori i es graduà als 21 anys amb molts premis guanyats. El seu primer recital en públic el va fer quan tenia 7 anys. Per a perfeccionar els seus estudis es traslladà a París.

Les seves obres han obtingut nombrosos premis importants, entre els que destaquen el de millor obra de cambra «Contrastes», «Salm XXII» i «Sonata nº 1» per a piano. També va rebre un encàrrec per a la banda militar de la marina de Brasil, que va acabar convertint-se en l’himne oficial d’aquest cos militar.

El 1960 la ciutat de Sao Paulo va crear el Festival Dinorá de Carvahlo, on l’orquestra municipal de la ciutat va interpretar molts dels seus treballs.

La seva música es considera típicament brasilera, per utilitzar temes dels pobles indígenes, i tot i estar molt lligada a la forma tradicional va explorar noves harmonies i possibilitats sonores.

Va compondre 80 obres per a piano, 4 ballets, 2 concerts per a piano i orquestra, vàries suites simfòniques i 2 treballs per a teatre musical entre altres. La seva obra més coneguda és la «Fantasia brasileira», per a piano i orquestra, que ha servit fins i tot per a banda sonora d’una pel·lícula.