Nascuda a Leipzig (Alemanya), era filla d’una cantant i pianista famosa: Marianne Wieck, descendent d’una família de músics. El pare, Friedrik Wieck, va ser un prestigiós pedagog que encara avui dia ens arriben les seves ensenyances. També tenia un negoci de venda de partitures i pianos. Desavinences en el matrimoni que s’acaba separant, Clara es queda amb el seu pare. Aquest va planificar la seva carrera i la seva vida. Als 4 anys comença a rebre lliçons de piano, violí, cant, teoria, harmonia, composició, orquestració, veu, fuga i contrapunt. Així que va entrar al mon com a nena prodigi. Als 8 anys toca per primer cop en una orquestra i als 9 fa el seu primer concert en solitari. El mateix any, Robert Schumann (9 anys més gran que ella) lloga una habitació a casa de Clara per rebre classes del seu pare i es va quedar enlluernat amb el talent de Clara Wieck.

Clara i el seu pare recorren París i altres ciutats europees, durant aquesta gira toca amb Paganini i fa el pas de nena prodigi a ser una jove intèrpret. També va conèixer Fèlix Mesndelssohn i F. Chopin. Va fer un recital de sonates de Beethoven en el que va triomfar.

El pare era molt exigent amb ella i ella sempre molt obedient, de fet estava tant obsessionat amb Clara que no va fer gaire cas dels altres fills. Li endreçava la vida, viatjava amb ella, era el seu mànager, cobrava els seus honoraris i no consentia compartir la seva filla am un altre home, de fet es va oposar al matrimoni amb Robert Schumann. Tot i això es van casar quan ella tenia 21 anys després d’obtenir el permís matrimonial per via judicial.

Clara va ser qui va inspirar la majoria dels treballs de Robert Schumann, que componia i també dirigia una revista musical. També li estrenava les obres en els concerts, a més a més li feia arranjaments i actuava coma representant d’ell quan estava malalt o deprimit, va dedicar molts anys a l’obra de Robert.

Tot i això també tenien problemes ja que Robert volia que fos més mestressa de casa i alhora que es dediqués a la música. Van tenir 8 fills i ella era la principal font d’ingressos de la família.

Els llargs períodes en que ella estava fora feien patir molt a Robert, que tenia recaigudes de la seva malaltia mental que fins i tot el van portar a un intent de suïcidi, això va provocar que Clara l’hagués d’ingressar en un manicomi, on va morir 2 anys després.

Clara es va encarregar de tot, també de publicar les obres d’ells dos. La seva amistat amb J. Brahms la va ajudar molt, ja que ell l’admirava moltíssim.

No va parar de compondre, de fer gires i també va acabar sent professora del Conservatori de Frankfurt. Amb el seu esforç va resistir totes les adversitats i va tenir el coratge de conservar la seva posició considerada en la societat en la que va viure.

La seva música és poderosa i expressiva, la seva obra no està inspirada en la del seu marit, sinó més aviat al revés. Es podria dir que la música de Robert Schumann està en deute amb ella.

Finalment va morir als 76 anys i va ser enterrada amb el seu marit.