Francisca Edwiges Neves Gonzaga va ser educada per a ser una dama de la cort, però es consagrà coma Chiquinha Gonzaga, una talentosa músic que va contribuir al gènesi de la música brasilera.

Dona i mestissa, es va enfrontar a tots els prejudicis de la societat patriarcal i esclavista per a ser pianista, compositora, directora i líder de classe en defensa dels drets d’autor. Pionera, va obrir camí deixant exemple de la lluita per les llibertats al Brasil.

El seu pare era un militar de llinatge distingit i la seva mare filla d’un esclau alliberat. Va ser una nena prodigi que als 16 anys es va casar amb un empresari elegit pel seu pare. Va seguir tocant el piano davant la desesperació del seu marit, a qui no agradava la música. Per tant, als 18 anys inquieta i decidida es va rebel·lar i deixà el matrimoni quan es va enamorar d’un enginyer i se’n va anar a viure amb ell, llavors el seu marit al veure l’escàndol li va posar una demanda de divorci per adulteri i abandonament de la llar. Però ella necessita sobreviure tocant el piano, que era que millor sabia fer. Ningú fins al moment s’havia atrevit a tant, es mantenia com a pianista i professora particular de piano.

Va ser la primera dona que va dirigir en públic un teatre líric del seu país. I també va ser una gran activista política participant en totes les causes socials del seu temps. Venia partitures per a recaptar fons per a la Confederació Literària, i amb aquests diners inclús va arribar a comprar la llibertat d’un músic esclau (José Flauta).

Al final aconsegueix una vida acomodada gràcies a la gran quantitat de representacions de les seves obres (alguna va arribar a les 1500 representacions!).

Es va veure envoltada en un escàndol polític i va patir una explotació abusiva de la seva obra, cosa que la va portar a prendre la iniciativa de fundar el 1917 la primera Societat de protecció i recapta de drets d’autor del país.

Va ser autora de més de 2000 obres de tot tipus de gènere: orquestra, banda, música de cambra, música vocal, música per a drames teatrals i operetes. Tot el seu treball va ser reconegut en vida d’ella. El públic i la crítica la va reconèixer com la compositora més prolífica de tot el segle XIX.

Va morir als 87 anys.