Compositora, pianista i educadora musical cubana que va cultivar tots els estils i formes de la música universal europea del seu temps.

A l’aristocràtica societat criolla es considerava correcte i elegant que les dones sabessin tocar, però tot i que les famílies ben acomodades pagaven de bon grat els millors professors per a les seves filles la idea de que alguna d’elles pogués dedicar-se professionalment a l’instrument resultava tant inconcebible com desagradable. S’esperava d’elles que tinguessin una petita instrucció en el coneixement de les arts però s’havien de dedicar a la casa i a la família.

Cecilia Arizti va néixer a l'Havana, el seu pare era pianista, compositor i pedagog. Va ser ell qui va iniciar a Cecilia i a les seves germanes en la música.

Als 8 anys ja componia, i 10 anys després ja tenia una formació sòlida.

Amb una forta herència europea, va compondre Impromptus, barcaroles, romanzas, vals, caprichos, balades, cançons bressol, etc...tenia un estil universal.

La casa dels seus pares era famosa per les vetllades artístiques i això li va permetre relacionar-se amb figures musicals i intel·lectuals cubanes i estrangeres. Després de completar els seus estudis va actuar com a pianista a Cuba i Estats Units. Va ser professora del conservatori de l'Havana i va publicar un manual de tècnica pianística.

La seva obra més coneguda és el «Trio de cambra per a violí, violoncel i piano», a més a més , és la primera obra en el seu gènere escrit per una dona cubana. La qualitat de les seves obres va ser molt elogiada pels pianistes importants de l’època, deien que executava amb una gran delicadesa i fantasia, rebutjant la improvisació.

No va deixar que la seva vocació minvés davant d’un país que sempre tenia conflictes i alçaments polítics, carregat de prejudicis socials i sexuals, sotmès a un govern que no estava disposat a gestionar l’art, sinó tot el contrari.