Compositora i poeta francesa d'origen britànic i irlandès. Va créixer a Versalles, on freqüentava salons i societats artístiques del seu temps junt a grans personalitats com Ch. Gounod o C. Saint-Saëns. Gran melodista, alumne de C. Frank, amiga de Liszt i emuladora de Wagner, el seu ídol.

No va viure la seva vida professional i personal com la societat esperava. Com a única beneficiària de la fortuna del seu pare, publicava amb el seu propi nom i era la propietària oficial de les seves obres. Va tenir com a amant una destacada figura literària: Catulle Mendèz, però no va reconèixer mai públicament els 5 fills que va tenir amb ell.

La seva impressionant producció inclou simfonies, poemes simfònics, obres corals, 2 òperes i moltes cançons. La seva música poderosa i enèrgica és testimoni de com es va mantenir ferma en un àmbit on els homes exercien tanta influència.

Moltes de les seves composicions recolzaven causes patriòtiques o humanístiques, com per exemple «Ode triomphale» dedicada a la Torre Eiffel i en la exposició universal de París l’any 1889.

Als 12 anys ja parlava italià, anglès i alemany amb fluïdesa, però no va començar amb el piano fins després de morir la mare, que es negava inclòs, a tenir un piano a casa. Però com que era una nena prodigi va aprendre ràpidament totes les obres de Bach, Beethoven i Handel. També aprèn orgue, harmonia, contrapunt, instrumentació i orquestració.

C. Saint-Saënts va dir d’ella: «Com els nens, les dones no tenen idea dels obstacles i la seva força de voluntat trenca totes les barreres. Mademoiselle Holmès és una dona, una extremista».

Era conscient de la «indiferència que saluda les obres d’una dona», per això les seves primeres partitures les publica amb un pseudònim: Hermann Zenta. Cap als 20 anys contacta amb Wagner, que la porta a escriure música per a grans masses orquestrals, també coneix Rossini, que la va animar molt a seguir component. De fet, durant la guerra Franco-prussiana va ser conductora d’ambulàncies i alhora seguia creant obres, sobretot patriòtiques.

Serà al 1870 quan comença a compondre professionalment.

Viatja, s’uneix a la societat de compositors de música, recull èxits i serà la tercera dona en ser programada a l’escenari de l’òpera de París.

Era descrita com una dona molt bella i de gran personalitat que va tenir molts admiradors i inspiració de molts pintors i escriptors. Saint-Saënts li va demanar fins i tot en matrimoni però li va negar. De fet, va viure una gran passió amb el pare dels seus fills, Catulle, que era un home casat.

Al final de la seva vida dona classes de piano i cant per a poder sobreviure i segueix component tot i que no guanyava gaires diners, acabarà sent marginada a causa del seu caràcter enèrgic i excèntric (per la relació que tenia amb Catulle) que no estava ben vist a Versalles i a la societat en general de l’època.

Tot i tenir grans defensors va rebre crítiques de l’estil «les grans formes no son pròpies de dones», és a dir, la seva principal falta va ser el ser dona.